Angelita, la vaig coneixer fa 20 anys, el dia del meu casament. El seu pare, germà de la mare del meu home. No li he dit mai sogra x q no la vaig coneixer; x mi la meua sogra era Pepa, que deu la guarde al cel i des d' allí cuide sobre tot als seus. La trobem a faltar molt qüasi tots i el carrer on ella vivia sempre serà el carrer de la tia Pepa.
Parlant d'Angelita, ha començat x fer unes toalles de punt de creu, un rosari x el cotxe fet amb lo fil que utilitzen els mariners i que té un brillo preciós.
Però també dür entre mans un arbre de Nadal que està a l'altra tarjeta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario